Quan un nadó neix a terme, ha finalitzat el desenvolupament embrionari entre les 37 i 42 setmanes, ja està format anatòmicament i preparat pel seu creixement, però no té la capacitat de realitzar totes les seves habilitats cognitives correctament, perquè el sistema nerviós central continua formant i connectant neurones. Als tres anys d’edat hi ha el doble de les connexions neuronals d’un adult, al voltant dels deu anys s’eliminen les connexions ineficients, als vint-i-un el cervell assoleix el pes d’un cervell adult i als vint-i-cinc anys finalitza la formació del còrtex prefrontal, on hi ha la memòria a curt termini, però sobretot es determina la personalitat, el comportament social i la inhibició a les activitats de risc.
La retina també forma part d’aquest sistema nerviós central, és una prolongació del cervell, podem afirmar que veiem directament a través del nostre cervell. Quan naixem, la retina visual no està especialitzada, encara s’han de formar els cons i els bastons, que són els fotoreceptors que ens permeten enviar la informació al còrtex visual. Per aquest motiu és molt important ja des del mateix moment del naixement, descartar qualsevol patologia congènita o necessitat refractiva perquè s’acabi de desenvolupar amb èxit l’agudesa visual.
El primer examen que es realitza al nadó, el fa el pediatre a les poques hores del naixement i es basa principalment en una oftalmoscòpia directa sense ús de cicloplègics, per descartar principalment l’existència de melanoma ocular o de cataractes congènites. Quan es detecta un melanoma la cirurgia és immediata, cal fer una enucleació de l’ull afectat per evitar la metàstasi.
La causa de les cataractes congènites sol ser hereditària, però també pot ser secundari a altres complicacions com malalties metabòliques o infeccions intrauterines. Cal iniciar un protocol d’actuació, en el qual abans dels dos mesos de vida es realitza la cirurgia de cataractes, es treu el cristal·lí opac, però no es reemplaça per cap LIO (lent intraocular) per corregir les diòptries del cristal·lí. L’oftalmòleg o l’òptic-optometrista, com és en el nostre cas, calcula la graduació que necessita el nadó per començar a desenvolupar la visió i s’adapten unes lents de contacte hidrofíliques pediàtriques a mida i per ús permanent. Determinem amb els pares una periodicitat de control, de neteja i de reemplaçament de les lents de contacte. Al voltant dels sis mesos es realitza una segona cirurgia ocular incorporant una LIO pediàtrica, al nadó ja no li cal utilitzar les lents de contacte, però sí ha d’utilitzar ulleres bifocals per tot ús, amb la graduació necessària per corregir la visió llunyana i propera per iniciar amb garanties un correcte desenvolupament visual. Després recomanem fer exàmens trimestrals per comprovar el correcte ajust de les ulleres, avaluem la millora de l’agudesa visual, el correcte desenvolupament de les capacitats perceptivomotores, descartant ambliopies (ull gandul), nistagmus i estrabismes que poden dificultar el correcte aprenentatge escolar. Un cop adaptat al bifocal, als quatre o cinc anys és aconsellable adaptar-li lents progressives, personalitzades a les seves característiques anatòmiques i ergonòmiques, perquè pugui veure nítidament també les distàncies intermèdies, per exemple, permet veure amb nitidesa els jocs de taula, els ordinadors i les tabletes digitals.
D.O.O. Ivan Rayo Domenech
Òptic-optometrista Col.12753
RAYO ÒPTICS